-El meu germà avui a jugat un partit de mini-handbol.
-nosaltres els de flix em perdut 3 partits i em guanyat 1 partit de quatre parts nan guanyat 1.
-i en aquesta foto i surt tot l'equip
dissabte, 20 de desembre del 2008
Partit handbol
-El meu germà avui a jugat un partit de mini-handbol.
-nosaltres els de flix em perdut 3 partits i em guanyat 1 partit de quatre parts nan guanyat 1.
-i en aquesta foto i surt tot l'equip
Partit
-Avui em jugat al futbol,em jugat contra el Tàrrega.
-Em quedat 4-2 em guanyat nosaltres.
-Jo he marcat un gol que li a anat per davall de les cames.
-Aquest partit es el ultim de aquest any 2008
-Deu!!!
-Em quedat 4-2 em guanyat nosaltres.
-Jo he marcat un gol que li a anat per davall de les cames.
-Aquest partit es el ultim de aquest any 2008
-Deu!!!
divendres, 19 de desembre del 2008
Hola!!!!
-Hola!!!!
-fa molts dies que no escric avui divendres 19 de desembre tornare a escriure, escriure el que e fet avui.
-Avui es l'ultim dia de cole,avui hem fet el festival de Nadal.
-Els de la meua classe la de 1cm hem cantat 3 cançons: per damunt la neu,ho chrismas tree ...
- Bon Nadal!iFeliç any 2009
- I bones festes!!!
-fa molts dies que no escric avui divendres 19 de desembre tornare a escriure, escriure el que e fet avui.
-Avui es l'ultim dia de cole,avui hem fet el festival de Nadal.
-Els de la meua classe la de 1cm hem cantat 3 cançons: per damunt la neu,ho chrismas tree ...
- Bon Nadal!iFeliç any 2009
- I bones festes!!!
divendres, 10 d’octubre del 2008
Noticia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!noticia
Ara fa uns quans dies que ai comensat terse . ara papiroflexia estem fent uns barets de paper si aneu a la web de Joan Ramon .
Primera manualitat a 3é
Hola, al cole vam fer una caseta per als OSELLS dos dies avans de el dia MUNDIAL DE LES AUS.
- Primer ens van donar les fustes despres
- segon vam construi la caseta despres
- tercer la vam barnisa despres
- per ultim vam posarels tornillos i el fil ferro.
divendres, 25 de juliol del 2008
AQUALEON
Ahir vam anar a la aqualeon vam veure tigres,lleons,osos...
tambe i avien pisines i no parabem de pujar i vaigar ere com porta ventura una micames diferent pero a la aqualeon i avien pisines i ha porta ventura no ni an.
diumenge, 20 de juliol del 2008
dimecres, 25 de juny del 2008
La flama del canigó
El meu pare, va anar amb els del Moto club Flix a buscar la flama del Canigó, per encendre la foguera de sant Joan. Van tardar dos hores d'anar i dos de tornar. Pero va fer molt bonic.
dimarts, 24 de juny del 2008
UN NEN I UN GOS
Hi havia una vegada un nen que volia un gos però la mare i el pare no li deixava tindre cap animal.
Un dia el nen quan va acabar l’escola i arribaren les vacances el nen estava estalviant.
Un dia els pares estaven cansats de que tot el dia li estava dient vull un gos!! Vull un gos!!
Un día van anar tots junts a comprar un gos i van comprar un gos alema.
Cada día después del l’escola el portaba a pasejar.
L’endema va portar un amic a veure el gos a casa seua .
El seu amic es va comprar una gosseta i resulta que es van fer nuvis i van tindre gossetes,
Com que eren tan bonics tothom en volia un.
Com que eren tan bonics tothom en volia un.
continuara...........
divendres, 16 de maig del 2008
EL MEU GAT HA CRIAT!!!!
El gat va cria el dia 19 d'abril.
A quan vam arribar el meu germa die que havie criat pero jo dia que no habie criat i si que era veitat i en dos dies en va cria cinc i com que al meu germa com que li agradaven molt els animals es va il·lusionar molt.
ami també magraden pero mes poc.
si algu vol un gat que ho digui
fi
dissabte, 12 d’abril del 2008
Avui he jugat a Lleida
Avui ham jugat a Lleida hem martxat a les 10:30 i a les 12:00 hem comensat el partit.
hem quedat5-2 nosaltres hem perdut els gols els ha fet Adrian i Perez.
hem quedat5-2 nosaltres hem perdut els gols els ha fet Adrian i Perez.
dilluns, 24 de març del 2008
El meu germa toca a Vila-seca!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El dissapte dia 8 de Març el meu germa va fer un concert.
El van fer aixequar a les 7:00 i a les 8:00 van marxar i el concert el van començar a les 6:00 i despres vam marxar.
xistes de la setmana
-va un caragol i derrape ta fet gracia?¿?¿
-si
-vaia graci li va fe a la abella que va matar
El 2 xiste
-que li diu un pet a nun altre pet
-ponte el casco que despegamos
xistes de la setmana en posare un cada setmana.
-si
-vaia graci li va fe a la abella que va matar
El 2 xiste
-que li diu un pet a nun altre pet
-ponte el casco que despegamos
xistes de la setmana en posare un cada setmana.
diumenge, 23 de març del 2008
PASQUA
Avui es pasqua com tots els anys es dona la mona. I com que el meu germa es padri donara la mona iguial com la mama i el papa.
Avui surten els armats a les 12:00 hores.
Avui surten els armats a les 12:00 hores.
dissabte, 22 de març del 2008
L'ANY PASSAT
L'any passat estudiabem els llaüts de L'Ebre vam anar una puntona de Marta que es feia en ESTOPA, UN MARTELL DE FUSTA...
LES VERDURES I LES FRUITES
A l'escola treballem el projecte les verdures i jugem a jocs de verdures i tam be de fruites.
diumenge, 10 de febrer del 2008
La Sol i en Pol
Vet aquí que una vegada
hi havia un senyor tan fredolic,
que tremolava tot el dia
com una fulla d'arbre.
No podia veure un anunci de neveres
per la televisió
sense fer un esternut darrere l'altre,
i no podia sentir
com dringava un glaçó dins un got
sense que se li posés
tota la pell de gallina.
Es deia Pol i va néixer un hivern
de fa quaranta o cinquanta anys.
Al pic de l'estiu, el senyor pol
duia quatre samarretes, tres camises,
dos jerseis i un abric.
i al pic de l'hivern buidava
tot l'armari per vestir-se.
La gent veia una bola de roba
que avançava pel carrer
amb penes i treballs,
i tothom que el coneixia
el saludava a crits:
-Bon dia, senyor Pol!
-Mmm!-responia ell amb la boca
tapada per tres bufandes.
Per acabar-ho d'empitjorar,
sovint se li feia un curiós nuvolet
damunt el cap, com una bafarada,
que li privava la llum del sol.
Alguna vegada,quan estava nerviós,
trist o de mal humor, el nuvolet
se li feia gros i gris
com una esquena de llop,
i fins i tot havia arribat
a ploure-li al damunt,
una plugeta freda i solitària,
de les que no comenten per la televisió.
Els companys de feina d'en Pol,
quan el veien arribar
amb el núvol sobre el cap,
li deien fent broma:
- Bon dia, Pol! Amb aquest nuvolet
al damunt, sembla que portis dos barrets!
En Pol provava de somriure,
però la boca se li glaçava a mig camí.
A casa seva no n'hi feien brometes
ni comentaris, de tot això.
Ni del nùvol, ni de les pluges
ni de la muntanya d'abrics
que es posava, ni de cap altra cosa,
perquè feia molts anys que en Pol vivia sol.
Encara que tingués
quinze estufes enceses,
a casa seva sempre hi feia fred.
I encara que totes les finestres
estiguessin tancades, hi corria aire.
I alguna nit hi plovia i tot.
i aleshores en Pol es despertava xop
desprès de somiar que s'havia perdut
pels mars gelats del pol nord
o del pol sud.
Una tarda, tip del fred, dels abrics,
dels malsons, dels tremolors
i del maleït nuvolet
que li feia ombra a tota hora,
va decidir d'anar a cal metge.
A la sala d'espera, s'hi va trobar
una dona que li va cridar l'atenció:
tenia les galtes vermelles
i lluents com dues cireres,
anava vestida com si vingués
de la platja i semblava
que tota ella fes llum i escalfor.
Es deia Sol i deia venir
al món un migdia d'estiu
de fa també força anys.
El metge que va veure néixer la Sol
va dir en el moment del part:
- aquesta criatura
sembla un sol en miniatura!
I els seus pares,
en comptes de posar-li Neus,
com estava decidit,
li van posar Sol.
I segur que poc o molt, devia semblar un Sol,
perquè quan de petita
la duien a visitar els avis,
que tenien una grnaja
amb tota mena de bestiar,
el gall es posava a cantar
només de veure-la,
com si celbrés
per segona vegada la sortida del sol.
....................continuarà
hi havia un senyor tan fredolic,
que tremolava tot el dia
com una fulla d'arbre.
No podia veure un anunci de neveres
per la televisió
sense fer un esternut darrere l'altre,
i no podia sentir
com dringava un glaçó dins un got
sense que se li posés
tota la pell de gallina.
Es deia Pol i va néixer un hivern
de fa quaranta o cinquanta anys.
Al pic de l'estiu, el senyor pol
duia quatre samarretes, tres camises,
dos jerseis i un abric.
i al pic de l'hivern buidava
tot l'armari per vestir-se.
La gent veia una bola de roba
que avançava pel carrer
amb penes i treballs,
i tothom que el coneixia
el saludava a crits:
-Bon dia, senyor Pol!
-Mmm!-responia ell amb la boca
tapada per tres bufandes.
Per acabar-ho d'empitjorar,
sovint se li feia un curiós nuvolet
damunt el cap, com una bafarada,
que li privava la llum del sol.
Alguna vegada,quan estava nerviós,
trist o de mal humor, el nuvolet
se li feia gros i gris
com una esquena de llop,
i fins i tot havia arribat
a ploure-li al damunt,
una plugeta freda i solitària,
de les que no comenten per la televisió.
Els companys de feina d'en Pol,
quan el veien arribar
amb el núvol sobre el cap,
li deien fent broma:
- Bon dia, Pol! Amb aquest nuvolet
al damunt, sembla que portis dos barrets!
En Pol provava de somriure,
però la boca se li glaçava a mig camí.
A casa seva no n'hi feien brometes
ni comentaris, de tot això.
Ni del nùvol, ni de les pluges
ni de la muntanya d'abrics
que es posava, ni de cap altra cosa,
perquè feia molts anys que en Pol vivia sol.
Encara que tingués
quinze estufes enceses,
a casa seva sempre hi feia fred.
I encara que totes les finestres
estiguessin tancades, hi corria aire.
I alguna nit hi plovia i tot.
i aleshores en Pol es despertava xop
desprès de somiar que s'havia perdut
pels mars gelats del pol nord
o del pol sud.
Una tarda, tip del fred, dels abrics,
dels malsons, dels tremolors
i del maleït nuvolet
que li feia ombra a tota hora,
va decidir d'anar a cal metge.
A la sala d'espera, s'hi va trobar
una dona que li va cridar l'atenció:
tenia les galtes vermelles
i lluents com dues cireres,
anava vestida com si vingués
de la platja i semblava
que tota ella fes llum i escalfor.
Es deia Sol i deia venir
al món un migdia d'estiu
de fa també força anys.
El metge que va veure néixer la Sol
va dir en el moment del part:
- aquesta criatura
sembla un sol en miniatura!
I els seus pares,
en comptes de posar-li Neus,
com estava decidit,
li van posar Sol.
I segur que poc o molt, devia semblar un Sol,
perquè quan de petita
la duien a visitar els avis,
que tenien una grnaja
amb tota mena de bestiar,
el gall es posava a cantar
només de veure-la,
com si celbrés
per segona vegada la sortida del sol.
....................continuarà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
